Ferroelectricitat

La ferroelectricitat és una propietat empírica de materials dielèctrics no centrosimètrics, que tenen com a mínim dos estats d'orientació enantiomorfs termodinàmicament estables, que poden ser intercanviats d'un a l'altre per influència d'un camp elèctric extern i l'única diferència és la direcció del vector de polarització. L'efecte físic observable és que el material presenta una polarització després que es retira el camp elèctric. Es pot explicar en funció d'una alimentació residual de dipols permanents. Un exemple és el titanat de bari. Els materials que retenen una polarització neta, un cop retirat el camp, es coneixen com a materials ferroelèctrics.